Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 10 de juliol del 2013

Començo...

Abans de les vacances, recalco aquest poema, el més recent que tinc. Un modest ‘homenatge’ a la immersió poètica, la recerca de l’amor, el desig.... 
Començo...:




Nedo. Busco els teus ulls
sota les pedres del riu o del mar.
Faig immersió – ‘lingüística’ -,
cerco aquell poema,
el trobo, el capturo, el llegeixo...
Em cal respirar.
M’impulso cap a la superfície.
Aleno i surto de l’aigua.
Sóc a la platja promesa
amb els teus ulls de poesia a les mans.

Començo a entendre alguna cosa
del que se’n diu... poesia.


Fidel; juliol de 2013

dilluns, 8 de juliol del 2013

El mur de les lamentacions


El vent rebrega la nostra veu,
i ben a prop, el mar eixuga el teu crit rebel.
Més enllà, el bosc amaga bells amants
mentre la pluja metralla carrers oberts.
El sol t'assota com un poema sincer.
La sang, com aquestes mans,
senyoreja per aquests móns.

I jo, en defensa pròpia em declaro culpable
d'haver escrit aquests versos.
Culpable d’haver-vos dit amb tantes mans
que us aturéssiu.
Altre cop el mur. Sempre hi ha un mur
que commina a aturar-nos.
Sempre els murs, tal vegada invisibles,
que, en defensa pròpia tots apuntalem.
Culpable com aquestes mans
que altre cop em diuen que no puc accedir
a les teves zones prohibides.
Les nostres mans només em diuen...
Obediència deguda.
Punt i final.


Fidel; Juny de 2009

dimecres, 3 de juliol del 2013

Perdut, trobat...

"La Bureuse", de Henri Toulouse Lautec


Algú es beu la nit.
I a la nit un es veu perdut o trobat
enmig de mars ferotges.
I tu, que veus i beus onades a la deriva
on els poetes intenten fer surf.
Algú, engolit, creu lliscar per una boca
dolça i veu cavalls corrent mar, horitzó enllà.
Però aquest algú ; resta sol o sap romandre-hi ?.
Camina descalç, mira rius vermells
o s’aixopluga rere cascades negres-
A algú li esclaten els vicis mar endins,
s’endinsa pels aiguamolls de la desmesura,
bandera vermella, prohibit banyar-se.
Algú sobrepassa el límit sota tones de por,
beu, busca..., aprèn a trobar
vols d’ocell en l’abisme,
o viatges al paradís de l’infern.

Tot torna. Algú em mostra
una imatge que jo ja he vist.
I els poetes sempre tenim un mirall
per combatre’ns; per combatre; per enfonsar-nos.

Llisca l’alcohol com taula de surf d’algú.
Llisca la teva, la meva fuga.
A fora fa fred, molt de fred,
i l’infern és encara més palpable.


 
Fidel; juny de 2010

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)