Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 8 de juliol de 2013

El mur de les lamentacions


El vent rebrega la nostra veu,
i ben a prop, el mar eixuga el teu crit rebel.
Més enllà, el bosc amaga bells amants
mentre la pluja metralla carrers oberts.
El sol t'assota com un poema sincer.
La sang, com aquestes mans,
senyoreja per aquests móns.

I jo, en defensa pròpia em declaro culpable
d'haver escrit aquests versos.
Culpable d’haver-vos dit amb tantes mans
que us aturéssiu.
Altre cop el mur. Sempre hi ha un mur
que commina a aturar-nos.
Sempre els murs, tal vegada invisibles,
que, en defensa pròpia tots apuntalem.
Culpable com aquestes mans
que altre cop em diuen que no puc accedir
a les teves zones prohibides.
Les nostres mans només em diuen...
Obediència deguda.
Punt i final.


Fidel; Juny de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)