Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 23 de juny de 2017

Back to blak



Escolto Back to Black de l’Amy Winehouse:
em torno més poeta.
Una melangia meravellosa assalta els meus cels
i les pèrdues esclaten
i salivo grogues i alegres penes
i els petards es queden en mode silenci
i el llac és on sempre,
i és quan escolto que hi veig clar, molt clar.
Els anys 60, els 70, els 90, el 2011...
Morrison, Joplin, Hendrix, Cobain...
Jim, Janis, Jimmy...les tres ‘jotes’ i una ‘k’.
Recordo els del club dels 27 anys,
la desmesura i la mesura, guitarres dures
i veus trencades i balls compassats per drogues,
contracultura, joia, els límits i el neguit de la genialitat.
Penso en les meves angoixes (poca cosa),
i encara em torno més poeta;
i els Cd’s es ratllen,
la canalla no és deixé món,
i la veu de l’Amy no pot canviar el món
però sona com un poema jove
que reivindica els desitjos més alts
que no sabem satisfer
si no és amb més i més poemes.

Miro la cara de distància de les meves filles.
No cal anar tan lluny, penso; els 60 s’arruguen.
Ens queden les músiques, els versos
i un llac ple de fulles verdes que les nenes miren.
Faig la foto. Al fons del llac: Amy Winehouse;
davant meu: elles, el sí a la vida,
més poemes i el segle XXI.



Fidel Picó (el poeta roig)
Juny de 2017


https://youtu.be/4IOXgamaOLI

divendres, 16 de juny de 2017

Alçarem



Escombrada la tenalla de la por,
derrocats els besos de cianur,
alliberat el nus de la corda...
Hem pres el llamp de la branca
obligada de tants dies,
l’hem desactivat,
i ens hi estem gronxant a sobre.
I així anem alçant els cims,
hem netejat la runa de grassa
que ens enganxava
al cràter crepuscular de l’insomni.

I abordarem el cavall blanc,
i al galop, avançarem irremeiablement
en grup vers el poema, 
el trersor que alçarem
el proper 1 d’octubre.

I el veredicte del poble,
i-na-pel-·la-ble !




Juny  de 2017
El poeta roig

dimarts, 6 de juny de 2017

Esclata (poema refet)






Arreu dins meu, esclata el somni roig
com una detonació sostenible.
Erupció imperfecte primer,
metralla d’utopies fragmentades
esquitxa murs de dissidència;
però tanta clandestinitat a voltes fa mal.
La pell de l’aigua
eixampla cercles fins el no-res,
com desitjos que finalment se’n van.
I la pedra jau al fons
com una esperança seriosament qüestionada.

Però cavalquen pètals vermells
com descàrrega utòpica estenent abraçades.
Llums, llampecs; gotes sostenibles
en trànsit i somrients a la finestra,
ens indiquen que ha començat la primavera.
I ja ha esclatat una primera vaga general.
I ja ha esclatat un globus ple d’oli
que ha esquitxat els fonaments indissolubles de l’Estat.

Esclata el somni arreu i arrela dins meu.



Abril 2012
Refet: Maig i juny de 2017
El poeta roig




La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)