Driblar

Encara no albirem els esbarzers de desembre,

el glaç de les fosses sòrdides de l’hivern.

Ens queda prou lluny. I abans

haurem de travessar una tardor plena.

Resistir una ciutat d’ungles i dents,

els silencis de la lluna;

fer equilibris per estius de cendres evidents

que exigeixen respiració artificial, mascaretes blanques

i molta solitud cap als llacs del notable alt.

Tot per esperar, per anhelar

l’enrenou més potent de la història

quan tot s’esdevingui. S’afirmi, s’abordi…,

i calgui defensar el fluor carrer per carrer,

driblar les cruïlles del toc de queda estratègic

per evitar que no se’ns vessi l’aigua de la motxilla

i no haver de veure mai el llibre mullat de la derrota.

Els amagatalls deixen de ser amagatalls.

Les ombres surten a ballar.

Els cavalls giravolten a l’amfiteatre dels somnis.

Octubre: dies en que les fulles

són meravelloses flors de tardor.

No veus la gent fent cues i somrient ?

El llibre obert, les pàgines lluents

com el sol d’un octubre ple de nosaltres.

Fidel Picó

El poeta roig

17 a 28 de Juny de 2017