Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 16 de juny de 2017

Alçarem



Escombrada la tenalla de la por,
derrocats els besos de cianur,
alliberat el nus de la corda...
Hem pres el llamp de la branca
obligada de tants dies,
l’hem desactivat,
i ens hi estem gronxant a sobre.
I així anem alçant els cims,
hem netejat la runa de grassa
que ens enganxava
al cràter crepuscular de l’insomni.

I abordarem el cavall blanc,
i al galop, avançarem irremeiablement
en grup vers el poema, 
el trersor que alçarem
el proper 1 d’octubre.

I el veredicte del poble,
i-na-pel-·la-ble !




Juny  de 2017
El poeta roig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)