Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 23 d’abril del 2021

Esquerdes de tendresa


 Aprofita les esquerdes
que es dibuixen als vells murs.
Mira pels forats del desordre
i atrapa el sol de la infantesa,
les primaveres quasi lliures,
les notes menys abruptes del clarinet;
la flor que treu el cap
en aquesta terra àrida.
Aprofita les ferides del sistema,
els rierols de sang als palaus
o a les tripes d'un poema.
Aprofita la cervesa amb l'amic
al torn de nit.
Atrapa el sol,
surt al carrer i manifesta't !
Hi ha el petó de la mare
de bona nit.
La mirada lasciva,
els ulls d'aquella noia
aquella nit de colònies...

Les primeres esquerdes
d'un ordre anomenat innocència,
o el desig irreprimible
d'esquerdar el paradís
dels teus silencis
amb el petó a dos centímetres.

I el bri de llum
que deixa una persiana 
no tancada del tot.
I cada nit,
hi ha el petó de la mare de bona nit.
El petó de la mare de bona nit.


El poeta roig (Fidel Picó)
Abril 2021

divendres, 16 d’abril del 2021

Han dit poetes

 


Foto de la xarxa. Tomba d'Antonio Machado a Cotlliure


Han dit una pila de mots i versos.

Han dit poetes

que la poesia ets tu.

Han dit que la terra és teva,

que som un entre tants,

que no serviries per ser pedra d'un palau.

Fins i tot han dit els poetes 

que volien ser poema.

Han dit sentir memòria i pell,

blau i més blau,

llibertat i vaga general.

Poetes que han dit espera,

desordre, fugida, més desordre.

Poetes que creuen en les esquerdes,

que tenen fred, por o gana.

Han dit 'deixa't besar',

'la copa ben alta',

que 'tot és ara i res'.

Poetes que han dit

que tot comença amb Chopin,

que cavalquem la nit.

Han dit poetes

que després d'haver estat nens

ells també han caigut al món,

com cau avui la pluja

perquè els poetes senten més

l'aigua que la resta, potser...

I tot és més quan diuen els poetes,

i tot acaba amb Chopin.


Poetes que parlen

i una torrentera de mots

ens abraça.


Té, és teva, 

també és teva la poesia.

Com la terra que sents

sempre tan teva.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2021

divendres, 9 d’abril del 2021

dins el poema

 

(Foto de la Xarxa)



Entre un desert de sal i uns aiguamolls

hi ha una altra bella possibilitat:


entrar dins el poema,

lliscar en trineu amb les filles

i badar pel cos de les teves albes.

Desenredar totes les alarmes;

pujar al tren i fugir,

treure el cap per la finestra

i fer volar les paraules

per arribar enlloc,

entre un desert de sal i uns auguamolls.


A la cruïlla on els teus ulls

un dia em van mirar

i van entrar dins el poema.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril de 2021

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)