Temps d'arrossegament

 

Temps d’arrossegament; temps de fons.

De mar de fons, de pous, de peus nafrats,

d’ocells refredats, temps d’amagar les ales,

de rebels espantosament..., callats.

Temps de piscines sense aigua,

de llacs pansits i mars enfebrats.

Temps de rostres tapats, d’ulls enfonsats,

de babaus constipats i trens a la via morta atipats.

Temps de vents glaçats que xisclen ràbia.

 

Temps d’arrossegament, de fons

de peixos vermells moribunds a la xarxa.

D’espantaocells picotejats i encara més espantats.

Temps de llàgrimes de llimona.

Temps de pilotes punxant i amb nines plorant,

temps de fongs, cantautors corcats

i cucs a la fusta del temps. Temps de vi ranci.

Temps de profunds megàfons. Temps de pous,

temps que et cous, d’angoixes i de velletes coixes.

 

Temps peluts com potes de cranc.

Temps perdut. Arrossegat

pels remolins de l’absència...

 

Temps sense tu.

 

 

El Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2020

Nocturn

 

On és el teu tren nocturn 

i solitari que creua la nit 

i trenca el silenci ? 

On és aquella nit ?

Ara la nit és encara més solitària.

Sense tren; 

                                               sense ningú. 

Nit, malalta, sense tu.

El poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2020

Fred i por

 

De pikist.com

Fred i por ¹

        

 

“...la por d’aquell qui torna...”

                   V.A. Estellés

 

El Xiu-xiu del foc

que balla amb el silenci de la cambra.

La flama que s’alça

per fer més penetrants els teus ulls.

I tu, aliena,

que mires per la finestra

com la boira es reforça,

i com a fora hi carda un fred superlatiu.

Em mires, em dius “ja no parlem”

i pressento la tragèdia. Marxes.

 

Has marxat de la cambra

per cercar més llenya

I has tornat, -sempre tornes després-.

A fora, l’olivera pateix

i tu, als ulls, hi tens la por

d’aquell qui torna.

La por del fred

del silenci de la cambra.

La por. Les pors; la POR...

 

 

El poeta roig (Fidel Picó)

De gener 2020, Refet; desembre 2020

 

 

¹  Poema refet i ampliat, original de gener de 2020 amb el títol de “Xiu xiu”. Els primers versos són els mateixos però després he estirat la història dotant-la d’un sentit més concret i realista, pensant especialment amb dones maltractades, psicològicament assetjades. (...).

Parelles

“parelles lentíssimes...”

 V.A.Estellés, a ‘Coral romput’

 

 

Vicent, costa tant trobar avui

parelles lentíssimes !.

Ara tot són parelles ràpides, 

fugaços estels, líquid desig...

El que llavors eren parelles

pujant escales mal il·luminades,

ara són parelles pujant en ascensors

ràpids i moderns amb grans miralls,

llum i parelles somrients

fent-se selfies a Instagram,

tik toks, jocs i focs efímers,

masturbacions a alta velocitat.

 

Parelles tan ràpides Vicent,

que quan les vols escriure

ja ni te’n recordes.

(I així tot Vicent;

la resta ja t’ho comentaré un altre dia).

 

 

  El poeta roig (Fidel Picó)

29 i 30 novembre, 1 i 2 desembre 2020

 

La pilota

 

"juga amb una pedreta pegant-li cops de peu"

V.A. Estellés

He vist un munt d'infants jugant,
fotent-li puntades de peu
a qualsevol objecte,
sempre cap endavant.

He vist un munt d'infants
dormint al costat d'una pilota,
somniant un gol de tisora
al darrer minut.

He vist un munt d'infants
jugant a les places 

i cridant 'gol, gol, gol !'

I t'he vist a tu
fent-te una pilota,
arrugant paper de diari
i envoltant-la amb molt de 'zelo'.

A tu, anant els diumenges
al Parc de la Ciutadella
a fer xuts amb el teu germà.

T'he vista a tu
fent una porteria
amb dos jerseis i un mur.

Tu, fent la passada profunda
del gol de la remuntada final
amb el Júpiter, de gris i grana.

Puntades de peu
que per tu són, eren carícies,
somnis, grans somnis
com la primera vegada al Nou Camp;
com aquell dia de Reis
on la pilota al menjador de casa.

Com el primer dia que vas veure
aquell menut amb la seva escarola
que feia embogir el més senyoret,
el més assenyat i refinat senyor
de la zona alta de la Diagonal.

I t'he vist a tu
i he pensat que tu i la teva pilota
i els teus somnis
també podien ser dins un poema
(encara que et diguin
que la poesia no pot pecar
parlant d'aquestes coses tan elementals)



El Poeta Roig / Fidel Picó
Novembre de 2020

* Diego Armando Maradona (1960  - 25 novembre de 2020)

I

Baten

 

Baten les ones 

com un amor

en que es perd el control.

Baten cors,

entre llavis xops de deliri.

I tu, sortint de l'aigua

brillant, batent com ulls d'infant

quan aguaito el darrer estel.

Baten els meus somnis.

Encès, bullo per dins.

El Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

El crit (Sobre el quadre ‘El Crit’ de Munch)

 

                                                Et miro, hi entro, hi sóc.

Crido amb tu.

I aquells dos, ens miren

amb indiferència, amb odi, amb complicitat ?

I cridem els dos

i potser algú altre.

I tal vegada en fem cançó rebel.

I els poemes de mà en mà

com la rosa de paper de l’Estellés.

I cridem en silenci,

secretament desesperem,

diem prou vomitant el fàstic possible.

Et miro, hi entro, hi sóc.

I crido amb tu per no naufragar,

per no caure dins els aiguamolls

de massa greix acumulat a la pica.

 

 

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

¿Què ens diuen...?

 

Afegeix un títol

¿Què ens estan dient 

totes aquestes gotes 

incrustades al vidre ?

Puntets, llumetes de memòria; 

el teu passat,

els teus estels,

el teu dolor,

el teu desig esquitxant,

eixamplant el bassal

de la poesia.

La pluja dels anys 

i les teves llavors

encara fulgents, 

encara  sí.

¿Què ens diuen 

tantes pells, 

com peces de mosaic, 

tantes ditades..., 

quin senyal encenen ?

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

On són les dones ?

 

Dos Àlex, Dos Pere, tres Joan, dos Miquel, 

dos Jaume. tres Carles, dos Francesc, Valerià 

Josep Mª, Àngel, David, Txema, Lluís, Víctor, 

Hilari, Sebastià, Feliu, Marc, Marcel, Isidre, 

Bartomeu, Manuel, Pep, Enric, Pons, Quim, 

Albert, Andreu, Antoni, Xavier, Gerard, 

Josep, Màrius, Blai... (i me'n deixo algun).

Anna Aguilar (2000), 

Maria Cabrera (2016), 

Rosa Font (2010), 

Susanna Rafart (2001), 

Quima Jaume (1989), 

Olga Xirinacs (1987), 

M.Mercè Marçal (1976), 

Clementina Arderiu (1958).

1950-2019 

Guanyadors Premi Carles Riba de poesia

i Óssa Menor.

Vuit de quaranta tres com a mínim. 

Maleïda estadística!, 

mirall contra l'oblit. 

On són les dones ? 

També en poesia, 

on són ?

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

Gotim/s

 

Gotims de plata 

que baixen des de dalt del finestral

i s’aturen en silenci

com el nostre tren,

com tu atures el somriure

i em tornes a besar.

Com ens vam besar allà, 

amb l’ull de la xemeneia de la fàbrica aguaitant-nos

(m)entre la tempesta i el refugi,

entre la imperfecció del paisatge 

i el teu endins profund

paisatge el teu, tens, vibrant,

al llindar d’allò no del tot imperfecte.

Mentre, a fora, segueix plovent

a bots i barrals.

Ho veus des d’una finestra:

el bassal es va eixamplant

com una plaça,

com un cercle d’aigua

quan m’hi has llençat

els teus llavis

i jo em deixo estimbar.

I una gota que regalima

per algun indret del teu cos

i s’atura al punt en sempre hem quedat.

El Poeta Roig

Octubre 2020

Llavors

 

( A la memòria de Guillem Agulló )

 “Les petites llavors es fan lloc”

Sylvia Plath

 

I el poeta digué : 

"Sou llavors !"

i el públic preguntà:

-"Què som exactament aleshores?.

no acabes el que vols dir,

no t'entenem !"

I va caure

la tempesta imperfecta.

I les petites llavors es van fer lloc.

I un lloc en aquest món

sempre s'alça

la nostra tendresa

sempre comença

la primera paraula

sempre empeny la força de la vida.

-"Sí, sou llavors" -deia el poeta

-"Sí, ho som!" -va asseverar el poble.

El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2020

 

Neruda i Quevedo

 

Preguntes si Neruda tenia més por que Quevedo

i jo et responc que els dos tenien pànic a l’amor,

i per això en feien tants bons versos.

Pablo i Paco, poetes, poemes d’amor,

primera divisió, els escollits sense Déu.

 

Jo et pregunto si la poesia es mastega o es beu

i tu em respons amb un fred somriure sorneguer,

que la tardor és plena de cràters on cau la pluja

i hi ha ella, principalment ella amb els cabells molls.

I també un bar on s’hi fan entrepans que no estan malament

i birra fresca com arreu on submergir-se.

 

Crec que ni Neruda ni Quevedo hi van ser mai.

Ni al cràter ni al bar. Però tal vegada sí que recordarien

una noia xopa que un dia els va llençar un càndid somriure .

 

La poesia es menja, es beu, es somnia i es fa en un bar.

 

 

 El poeta Roig (Fidel Picó)

Setembre 2020

 

Sylvia Plath

 

“Aquest món no té arbres ni ocells, només du agror” 

Sýlvia Plath

Et plouen parcel·les de sentit, 

tones de sensibilitat, 

et conec prou bé.

Ets la teva mare.

I sovint  hi apareix la Sylvia Plath, 

l’acústica dels seus versos:

¿Un món sense arbres, sense verds, 

una agror insuportable ?

Però tu, encara no has perdut 

tots els pètals;

el món és un malalt

amb arbres torts i branques negres,

i ni tu no jo estem disposats

a baixar d’aquest tren clandestí

parcialment en flames.

Aculls la resistència, l

es àvies es tanquen a casa

i cuiden als seus homes.

Com la teva mare

que si bé no escriu poemes com  la Sylvia Plath,

és una altra poesia per tu

amb cabals de sensibilitat regant la llera.

La gran poetessa però, 

sí que va voler baixar del tren abans d’hora.

Tu, malalta com aquest món, 

continues acollint els qui més pateixen.

I les altres poesies t’honoren.

El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2020

Regalima Tot

Regalimar: Filet, líquid que corre per la superfície s'un cos que regala, que en cau.

Escorrim: Regalim, gotes d'un líquid que s'escorre.

                   A OPTIMOT 

 

 Tot regalima, tot.

La tendresa regalima

I davalla, i balla

quan t’acarones el cos.

Les onades potser no,

no regalimen

però com la tendresa, els regalims

venen cap a tu

com un riu a mar.

 

I finalment, tu,

tota molla sortint de la piscina,

escorrims, regalims fulgents.

I jo, també dient (-me)

sí a la vida,

TOTA sempre SÍ.

Tota. Regalimes tota,

de tendresa tota

i tot torna a regalimar.

El Poeta Roig (Fidel Picó)

Setembre 2020

Xops d'amor

Que les lleganyes 

no usurpin la teva mirada, 

que l’aigua no deixi de caure

i de les nostres llàgrimes 

en fem terra fèrtil.

I que aprengui a nedar 

pels teus aiguamolls;

i que s’hi enfonsin les lleganyes,

i que ambdós, travessem xops

plans de follies desraonades

la cruïlla fosca de la por.

El poeta roig,

Fidel Picó

3 setembre 2020

Frontó

Miro els joves

com juguen al frontó.

Colpegen la pilota groga

amb molta força,

aquesta repica a la paret,

i altre cop un altre noi

li fot una castanya bestial.

Ells són bona part d’aquesta vida.

Jo els miro

i m’assec per fer un cafè amb gel.

L’impacte de la pilota

a raqueta i paret

se sent de lluny.

Dins meu, crida la vida.

Més fluixet,

però encara em fa senyals.

Encara, no em trenco pas.

El poeta roig (F.P )

Agost 2020

Un poema d’amor i vint cançons desesperades

De “Veinte poemas de amor i una canción desesperada”.

Pablo NERUDA

Un poema d’amor 

i vint cançons desesperades.

Neruda marxava, 

com s’esvaeix la boira 

i un gris comunisme. 

Mentre, ells arriben, 

passes de botes negres, 

i ocupen nits, com a Gernika: 

ocellots negres 

tacant el cel de vermell.

Jo, tu, ella...: desespero, 

desesperes, desespera. 

I nosaltres desesperem. 

Sí, clar, oberts a raig, 

plorera oberta 

com finestra no tancada 

que els feixistes sempre 

han volgut tancar absolutament 

amb aquella barra de ferro transversal... 

I l’aigua inundant la cuina. 

Pluja desesperada desesperant 

fins i tot el meteoròleg més inquiet.

Aigua caiguda a terra, 

mal als ossos, mal espantós. 

Dolor: braços de flor fracturats 

i pètals –versos de Neruda per exemple-

escampats al bassal pudent 

enduts avall -que fa baixada- 

per una ferotge corrent d’aigua.

                                                       Ells. Arriben ells.

Tenim un poema d’amor 

regalimant pels teus llavis,

batent-se amb vint cançons

que ploren tantes nits desesperades

com els teus versos encesos de tenebra.

I així Neruda marxava, 

ells arriben 

i tu i el poema –com la flor de paper-

sempre hi sou.

El Poeta Roig (Fidel Picó)

Agost 2020 (14 i 18/8/20)

Llença't

Els fills es llencen

tots a la vegada a la piscina.

L'aigua esquitxa

i s'il·luminen els seus somriures.

I nosaltres, ens hi llencem ?

I ho sabrem fer tots a la vegada ?

Porucs, prudents,

pendents de les profunditats...,

tal vegada massa, i un a un.

Ens esquitxa el nostre seny.

El Petit Príncep,

que ha sortit del llibre,

s'ho mira, somriu,

i ja és a punt de llençar-se a l'aigua

amb els nostres fills.

El poeta roig
(F.P)
Juliol 2020