Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 12 de novembre del 2020

El crit (Sobre el quadre ‘El Crit’ de Munch)

 


                                                Et miro, hi entro, hi sóc.

Crido amb tu.

I aquells dos, ens miren

amb indiferència, amb odi, amb complicitat ?

I cridem els dos

i potser algú altre.

I tal vegada en fem cançó rebel.

I els poemes de mà en mà

com la rosa de paper de l’Estellés.

I cridem en silenci,

secretament desesperem,

diem prou vomitant el fàstic possible.

Et miro, hi entro, hi sóc.

I crido amb tu per no naufragar,

per no caure dins els aiguamolls

de massa greix acumulat a la pica.

 

 

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)