Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 28 de febrer del 2013

Socialdemòcrates


Mireu en el que us heu convertit !.
No són cloïsses d’extrema soledat
allà als refugis on ara heu hivernat.
I jo que m’emmirallava de ben petit

amb les vostres fondes veus de foc,
ara m’esglaio de tanta rasa cremada
i veig impossible la vostra tornada;
jo enclastat del castell no em moc.

I canto i canto encara ‘Al Vent’,
les mateixes cançons em són ardents,
no renego, continuo en moviment.

Ai socialdemòcrates tancats al taüt,
heu llençat la bandera de mala manera,
quanta basarda la vostra quietud !.


Fidel; setembre de 2011

divendres, 22 de febrer del 2013

Cru hivern


Xopats de por inventem poders
arraulits al niu de les tenebres
dins les noranta nits d’hivern.
Aclaparats per dins,
a tranques i barranques i d’amagat,
curulls de dependència i fum,
assenyalem amb el dit al més feble.
“Ha estat ell; que se l’enduguin, el tanquin o el deportin !”.
Com fitxes de domino,
ens empenyen i caiem els segons
enduent-nos tot el que hi ha per davant nostre.
Xopats de por inventem poders
perpetuant el pas marcial dels dies laborables,
allà on els dos cents seixanta dies són cru hivern.


Fidel; desembre 2011

dilluns, 18 de febrer del 2013

Budapest



Si tu ets de Buda jo sóc de Pest.
Si vas a Pest jo vaig a Buda.
Ho veus ?, sempre ens trobem al mateix pont .
El Danubi sota els nostres peus
i tu i jo a la cruïlla fosos en un vals fugaç.
Després i com sempre,
l’un a Buda i l’altre a Pest, oest i est (o a l’inrevés).
I el Danubi immens, eloqüent,
que se’ns esmuny com les nostres mans
se separen per sempre fins el proper,
immens, eloqüent... vals.


Fidel; Febrer de 2013

divendres, 15 de febrer del 2013

Allaus a la Vall d’Aran ?


M’excedeix un temps blanc de neu,
mentre cauen volves de silenci
que jauen a les cunetes
on abans afusellaven anhels vermells.
Hi ha fins a dos metres de neu pols,
la pols dels anys que alça murs blancs
per on ara davallen i juguen les meves filles.
A les taulades hi vessen llàgrimes glaçades:
estalactites que es queden a mig camí,
les punxes de tot allò no acomplert,
els plors d’homes i dones en temps de marbre.
Sota zero durant massa temps,
una processó de cotxes puja cap a una Baqueira
on risc seriós d’allaus de diner negre.
Sort que aquí nosaltres tenim el trineu roig
i encara ens queden forces
per traçar les rases per on davallar,
folls i sense treva com aquesta neu,
tot fent camí cap a un indret
on irrompin allaus de ‘justícia social’ !.


Fidel; Febrer de 2013

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)