Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 25 de novembre del 2017

Les primeres, el primer...


El primer calfred,
la primera llum de matinada.
El primer petó dalt del tren.
La primera tardor sense fred.
El primer desig de tu.
La primera pel.lícula que em fa plorar.
El primer poema (que no recordo).
La primera dona que planta cara a un home feixista.
El primer gol,
la primera metàfora.
El primer ull de somni.
La primera olivera que he vist créixer.
El primer contrallum al mar.
La primera mani.
El primer regal.
La primera tenda d’índis.
El primer pecat no original,
la primera nit afiançada.
El primer combat parcial.
la primera platja.
El primer esplai.
La primera lleteta que vas succionar…
El primer ésser.
La primera vegada (en... néixer).
El primer de l’univers,
la primera galàxia sense músics.
El primer big bang en silenci.
La primera flor.;
El primer tu,
la primera ejaculació.

El primer ha de ser el... primer…?,
La primera ha de ser la… primera ?

La primera enverinada i al pal.
El primer desert de sal.
La primera en dir-li ‘no’ i no recollir-li l’orinal.
El primer clarinet com cal.
La primera aquella...final,
el primer militar fatal.
La primera guitarra sense rima.
El primer cavall al trot.
La primera llavor.
El primer últim,
la primera de segona,
el primer segona.
La primera palla;
el primer desordre en un paller.
La primera sirena,
el primer tresor.
La primera vaga,
el primer llibre,
la primera feina.
El primer que va perdre.
La primera maltractada.
El primer tró.

El primer calfred.
La primera en dir-me “T’Estimo”.
El primer en dir-te “T’Estimo”.
La primera i darrera sorpresa per aquest final.
El primer, el número u, el darrer :

El primer d’octubre.


Fidel Picó
El poeta roig
Novembre 2017
(25/11/17)

divendres, 17 de novembre del 2017

Gronxen camins...


Un acordió gronxa la ciutat
i una llàgrima corre de nord a sud
pel vidre fred del finestral.
Plora la resistència, plou sang
i esquitxa l’ocell
empès a la gàbia.
Solitud de glaç,
crit grumoll de ràbia;
poema de foc i creu,
cendra de matinada…
Acordió i silenci monàstic.
Cauen gotes, rellisquen
per un novembre fred.

Més enllà, les cartes:
dibuixos d’infant
gronxen camins d’esperança,
coratge, anhel, cançó…

Que no s’agapui la llum del carrer
Que t’enlluernin les ales
Alcem les portes i abracem
                        la llibertat.

Fidel Picó;
El poeta roig
Novembre 2017


dimecres, 8 de novembre del 2017

Absoluta tardor


Un bram endolat
recrimina la quimera
del riu vermell.
Un silenci glaçat tenalla
la possibilitat de sortir de casa.

Bram ?, Silenci ?,
-vols dir ?.
Absoluta Tardor.
Els colors de les vinyes.
Els meandres del risc,
el viatge, la paraula.
Le metàfora dels teus ulls
i alguna pèrdua més
que ara no recordo.

Fidel Picó, el poeta roig
Novembre 2017

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)