Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 de febrer de 2013

Nits de foc



Sovint als poetes se’ns penja (o ens auto pengem) l’etiqueta de que treballem en la solitud o l’isolament permanent. I segurament és una constatació ben real, però hi ha vegades que, almenys a mi, se m’il·lumina quelcom que em predisposa a fer joc en equip. I busco l’associació. Us convido a que ho preveu, és una molt bona experiència...
Hi ha diverses maneres de fer un poema conjunt. ‘Nits de foc’ per exemple, s’esdevé a partir d’un poema fantàstic de la Xelo Llopis (Xelo ) anomenat ‘Nits’ (breu, clar, concís...) http://xeloiprou.blogspot.com.es/2012/10/nits.html, al qual jo em vaig permetre donar-li “més vida” en forma de segona part. Diguem que jo vaig decidir continuar la jugada, sempre clar amb la complicitat de la gran poetessa....
Us presento el que va sortir:


Nits de foc


I

No hi ha nits fredes
si t’endinses en els somnis !.

II

Hi ha nits de cotó fluix,
de llençols desfets,
de llambordes enceses.
“He tingut un somni” –va dir aquell.
‘Doncs jo el vull exercir i ara’,
li va dir abraçant-se a ell.
I tot va començar.
Les flames imparables de la llar de foc
enfilaven el mercuri roig
a quotes d’ocell que anhelava
el cim més alt.
Ambdós van exercir dos somnis fosos en un.
La síntesi de les nits de foc
havia estat acomplerta !.


Xelo & Fidel associats; octubre 2012



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)