Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 17 d’agost del 2020

Un poema d’amor i vint cançons desesperades


De “Veinte poemas de amor i una canción desesperada”.
Pablo NERUDA



Un poema d’amor 
i vint cançons desesperades.
Neruda marxava, 
com s’esvaeix la boira 
i un gris comunisme. 
Mentre, ells arriben, 
passes de botes negres, 
i ocupen nits, com a Gernika: 
ocellots negres 
tacant el cel de vermell.
Jo, tu, ella...: desespero, 
desesperes, desespera. 
I nosaltres desesperem. 
Sí, clar, oberts a raig, 
plorera oberta 
com finestra no tancada 
que els feixistes sempre 
han volgut tancar absolutament 
amb aquella barra de ferro transversal... 
I l’aigua inundant la cuina. 
Pluja desesperada desesperant 
fins i tot el meteoròleg més inquiet.
Aigua caiguda a terra, 
mal als ossos, mal espantós. 
Dolor: braços de flor fracturats 
i pètals –versos de Neruda per exemple-
escampats al bassal pudent 
enduts avall -que fa baixada- 
per una ferotge corrent d’aigua.
                                                       Ells. Arriben ells.

Tenim un poema d’amor 
regalimant pels teus llavis,
batent-se amb vint cançons
que ploren tantes nits desesperades
com els teus versos encesos de tenebra.

I així Neruda marxava, 
ells arriben 
i tu i el poema –com la flor de paper-
sempre hi sou.



El Poeta Roig (Fidel Picó)
Agost 2020 (14 i 18/8/20)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)