Temps d’arrossegament;
temps de fons.
De mar de fons, de
pous, de peus nafrats,
d’ocells refredats, temps
d’amagar les ales,
de rebels
espantosament..., callats.
Temps de piscines
sense aigua,
de llacs pansits i
mars enfebrats.
Temps de rostres
tapats, d’ulls enfonsats,
de babaus constipats
i trens a la via morta atipats.
Temps de vents glaçats que
xisclen ràbia.
Temps d’arrossegament,
de fons
de peixos vermells
moribunds a la xarxa.
D’espantaocells
picotejats i encara més espantats.
Temps de llàgrimes
de llimona.
Temps de pilotes
punxant i amb nines plorant,
temps de fongs,
cantautors corcats
i cucs a la fusta
del temps. Temps de vi ranci.
Temps de profunds megàfons.
Temps de pous,
temps que et cous, d’angoixes
i de velletes coixes.
Temps peluts com
potes de cranc.
Temps perdut.
Arrossegat
pels remolins de l’absència...
Temps sense tu.
El Poeta roig (Fidel
Picó)
Desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada