Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 6 de juny de 2017

Esclata (poema refet)






Arreu dins meu, esclata el somni roig
com una detonació sostenible.
Erupció imperfecte primer,
metralla d’utopies fragmentades
esquitxa murs de dissidència;
però tanta clandestinitat a voltes fa mal.
La pell de l’aigua
eixampla cercles fins el no-res,
com desitjos que finalment se’n van.
I la pedra jau al fons
com una esperança seriosament qüestionada.

Però cavalquen pètals vermells
com descàrrega utòpica estenent abraçades.
Llums, llampecs; gotes sostenibles
en trànsit i somrients a la finestra,
ens indiquen que ha començat la primavera.
I ja ha esclatat una primera vaga general.
I ja ha esclatat un globus ple d’oli
que ha esquitxat els fonaments indissolubles de l’Estat.

Esclata el somni arreu i arrela dins meu.



Abril 2012
Refet: Maig i juny de 2017
El poeta roig




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)