Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 10 de gener de 2013

Apagar-se


T’ho vaig dir sense versos
ni giragonses retòriques
i van caldre tones i més tones
de material inflamable per alçar el coratge
fins el clímax mes alt de la flama.
Però tu miraves cap a baix
com els meus estels abatuts cap a terra.
Sense versos, la teva resposta havia estat el fred
dels ulls convertits en les brases significatives
de la (meva) derrota.
La por s’enlairava com el fum,
lentament s’apagava la cosa.
Finalment tu marxaves,
i jo, recollia les cendres.


Fidel; gener 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)