Dies de tardor

Dies coral·lins,

cels vermells,

tardes de préssec,

rajoles a foc viu,

cabells rossos al vent.

Tardor de llums

i cerveses preparades.

Crepuscles blaus d’alta mar;

estels que aguaiten els anhels.

Nits fresques, allargassades

com serps tatuades sense verí.

Albes de poesia i cafè,

estacions atapeïdes

i aixelles i la ràdio

escampant l’alè,

portes obertes

refredat cap a la feina

esperant un no se què.

Refugi de mirades enceses,

a foc lent la cuina és un bé.

Avís de primers freds,

finestres closes,

versos que m’abriguen

del diluvi a fi de bé.

Gira el dia,

infants sortint d’escola

cridòria viva

l’esmorzar el tinc darrere

i som-hi al parc

com força pares

al gronxador bressant les hores.

Torna el vespre,

coralls vermells,

llums enceses,

cerveses preparades,

refent poemes

metàfores ensinistrades.

Telenotícies corrent

sang per les artèries,

a dormir les nenes,

silenci d’alta mar,

els teus ulls estels :

lluna creixent, un viatge

a les illes del tresor lluent.

Ganxet groc pel carrer Verdi

cinema o passeig.

Clou el dia coral·lí

de colors ardents,

mirada endins, cloïssa oberta

sense ensenyar les dents.

Somnis entre pins,

sentint com salten els dofins

a la cala solitària tu i jo;

tapant les nenes,

aquestes són les nostres

dolces ofrenes.

“Bona nit, boniques, fins demà”.

Fidel; octubre de 2012