Arreu
dins meu , esclata el somni
com
una detonació sostenible.
Metralla
d’utopies fragmentades
esquitxa
el mur de la dissidència.
La
pell de l’aigua eixampla cercles fins el no-res,
com
desitjos que finalment se’n van;
i
la pedra jau al fons
com
una esperança qüestionada.
Però
salten pètals vermells
com
metralla utòpica
i
flaires de detonacions sostenibles ens indiquen
que
ha començat la primavera;
ja
ha esclatat una primera vaga general.
Esclata
el somni arreu i arrela dins meu.
Fidel; abril 2012; refet gener 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada