M’acosto; més aviat m’allunyo
dels filats de la rima.
M’aproximo i em distancio de molt:
dels somnis urbans, escrits, per exemple,
o més aviat dels proscrits, prescrits.
I la realitat m’apropa a tu, m’hi estimbo
poesia desperta vestida com tu vols.
Però com sovint, estampo
els meus punts suspensius a la riba
on, com branques perrdudes,
parcialment provocatives, suades i cansades,
hi suren les darreres revolucions.
La poesia, també és aquest silenci,
aquesta pèrdua que lenta davalla pel riu.
El poeta roig (F.P.)
Maig de 2009.
Refet el 12 i 13 de juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada