Ja no estic per fusionar dimensions.
Més aviat per separar el gra de la palla.
Això vol dir que, a la meva edat,
no estic per fumates ni massa boires metafísiques.
Estic per dir les coses pel seu nom:
el gra és la gent normal
i la palla la metamorfosi dels grups,
-que per alguna cosa he estudiat sociologia-
i passejo observant el tràfec
quotidià dels vianants i els pobles.
Del gra, diminut, només veig els teus ulls
que tremolen per tot el que vas perdent.
La palla, el groc de l’ahir que ja no vindrà.
Sí, els pobles i la meva gent estan espantats:
la que s’ofega a les escurabutxaques dels bars
i s’abraça a les boies de l’alcohol;
la que inhala bidons de deliris de cos, carn i os
i els tants amors que s’acomiaden i marxen en tren.
La del gra i la palla,
la de la senzilla llavor i la nostra llar
que no podreu arrencar de casa.
Cap però cap voltor no ens podrà arrencar de casa !.
I punt i seguit, som-hi.
El poeta roig (F.P.)
Juny de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada