Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 21 de juny del 2019

El gra de la palla




Ja no estic per fusionar dimensions.
Més aviat per separar el gra de la palla.
Això vol dir que, a la meva edat,
no estic per fumates ni massa boires metafísiques.
Estic per dir les coses pel seu nom:
el gra és la gent normal
i la palla la metamorfosi dels grups,
-que per alguna cosa he estudiat sociologia-
i passejo observant el tràfec
quotidià dels vianants i els pobles.

Del gra, diminut, només veig els teus ulls
que tremolen per tot el que vas perdent.
La palla, el groc de l’ahir que ja no vindrà.
Sí, els pobles i la meva gent estan espantats:
la que s’ofega a les escurabutxaques dels bars
i s’abraça a les boies de l’alcohol;
la que inhala bidons de deliris de cos, carn i os
i els tants amors que s’acomiaden i marxen en tren.
La del gra i la palla,
la de la senzilla llavor i la nostra llar
que no podreu arrencar de casa.
Cap però cap voltor no ens podrà arrencar de casa !.
I punt i seguit, som-hi.

El poeta roig (F.P.)
Juny de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)