Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 17 de maig de 2013

Encarant els quaranta

Per voluntat popular...(crida a la participació al facebook)... Una mica llarg, però és que un dia ja fa 5 anys (!!!) vaig fer 40 anys, 40aaaaaaa !!!!!, portats amb la dignitat que un pot. Vaig escriure això...:


En algun recer de la lluna trepitjo els dilluns,
crònica grisa de tants matins
de gemecs i nits negres. El dia que vull
rescatar aquella cançó perduda
que no trobo als dials de la ràdio. Però tinc
els meus versos que encara apel·len.
I que dir de les teves cartes, dels sopars dels dissabtes
i dels nostres mails carregats paraules roges... !
També em remulla, com un tresor de llum, el far
dels teus frondosos ulls color de terra, i la pluja
de somnis necessaris a tanta desfeta. Arribat aquí,
penso en tots els impossibles eternament pendents :
les noies que se m’han esmunyit
i que han estat poc, res o..., res però molta amistat,
el que hagués pogut ser i no ha estat,
el sociòleg que s’ha quedat dins
la cloïssa i que no ha sortit...,
els silencis que haurien pogut esdevenir mots
o els mots que hauria d’haver callat...
O el poema dels teus ulls encara pendent.
Com em queda per atrapar la força vital
d’una cançó que la memòria ja em defuig.
Però entre derrotes i més derrotes de sucre,
m’encaro al mirall, miro els meus ulls,
encaro els quaranta i continuo,
continuo mandrós els dies de festa patriòtica,
continuen cansant-me les multituds que com xais
pasturen comprant tots els dissabtes a les sis;
continuo buscant túnels, mirades
i improbables dies laborables. Ara bellugo
el dial i ja cerco dilluns possibles,
per trobar-me més ple ?, per cloure bons poemes
i un recull amb quaranta anys de música.
Sort de la teva, la seva, la vostra llum; encara.
Les meves ja úniques banderes queden escrites,
(les úniques banderes pendents... ?);
però encara romanen aquelles que el temps,
ferotge, ha arriat, expulsat o descolorit.
Com la cançó ja trobada: “ l’eclipsi total del cor”.
L’eclipsi total del cor encarant els quaranta ?
   

Fidel; Febrer de 2008

1 comentari:

  1. Hi havia una vegada una història feliç
    i ara és només un conte d'horror

    Ja res puc fer,
    Eclipsi total de l'amor.

    Eclipsi total de l'amor.
    Hi havia una vegada una gesta viure
      i ara ja no tinc valor.

    Aquest pas del temps ... el que va poder ser, el que és, el que no volem recordar, el que ens presigue, el que ens fa pena, el que ens salva. L'anomenada crisi dels 40 és només una reflexió i potser, un balanç que reflecteix molt bé el poema.
    M'agrada fidel!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)