Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 3 de maig de 2013

Aquí dalt




Us he dut aquí dalt,
encara lluny del cel inabastable,
però abraçats de llum
i a tocar d’un precís i joiós niu de silencis.
‘Aquí estarem salvats de la maldat del món’, va dir un poeta.
Excessiva pretensió, però a recer d’aquesta atalaia,
tal vegada ens farem un xic més forts
dels embats externs que ens assetgen.
Plegats, filles meves, farem aquell dibuix.
Fitarem el tràfec de sota i traçarem
un munt de formiguetes estressades
que vaguen, entre crits, sense cap tipus de poesia.
Nosaltres tan sols plorarem, car som com ells,
i abandonarem el dibuix a la caixa dels vells records.
Us he dut aquí dalt; plens d’espai i llum i metàfores
per on mirar el món i resistir. Sobreviure altius,
jo tot fent el primer poema d’aquest abril;
vosaltres els vostres dibuixos
de multituds diminutes resistint
les armades conductes dels de dalt de tot.


Fidel; abril de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)