Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 15 de maig de 2013

Nova senda...

Artista és aquell que no li fa por enfrontar-se al buit”. 
Itziar González; arquitecte (A la tertúlia del ‘Matí de Cat. Ràdio).





Darrerament intento enllestir un nou i engrescador projecte: donar a llum un altre llibre. Un recull de poemes dels anys 2011 i 2012 que espero poder arribar a compartir amb tots vosaltres el més aviat possible. Després d’anys aparentment –o no...-enclaustrat, he estat però escrivint pel meu gaudi, fregant molts cops la solitud i el silenci (ja ho diuen: els poetes busquem qualsevol excusa per romandre aïllats). També he estat enxarxat a diversos fòrums i plataformes socials, provant noves formes de poesia, coneixent diferents poetes i poetesses (a la xarxa, a recitals, als llibres), llegint força i abraçant certa varietat, buscant metàfores, observant la realitat i aprofundint en els meus (i de l’altri) somnis... Però ara vull donar un altre salt. I és que després de “Reclamo la paraula” –el meu primer i únic llibre publicat el 2008-, ara toca un nou repte. És època d’obrir i obrir-me, període en el que tinc la necessitat de socialitzar la meva poesia i certes reflexions. Primer, l’any passat, va arribar a port el bloc, properament... el segon llibre.
En tinc moltes ganes, també friso per avançar-vos moltes cosetes sobre el llibre, però prefereixo fer prevaldre l’enigma, car el factor sorpresa no s’ha de perdre mai. Només diré que no renunciaré –penso que això no ho faré mai !- a escriure sobre les noves realitats i esdeveniments socials, poesia compromesa, crítica, de denúncia... o com vulgueu dir-li. Tampoc us amago que el treball intentarà plasmar una visió més expansiva de la poesia, en el sentit d’aprofundir o despullar-me més en determinades temàtiques, “tècniques” literàries, reflexions, fets...I no em feu parlar més, que la cosa podria perdre la gràcia.
Com bé haureu intuït, tinc una profunda i especial il·lusió en aquest nou repte / projecte. Ara que, si més no en part, sembla que retornen esperits col·lectius, ganes de dir qui som i què volem i fer-nos sentir com a actors socials que som o hem de ser, friso per poder tenir el llibre a les mans. Els poemes ja els tinc escollits i molt refets, ara “només” cal que te’l miris tu. Tinc ganes de tornar a sentir l’escalf de la gent, fer recitals i buscar complicitats. Buscar complicitats, no busquem això els qui fem i ens apassiona la poesia ?
Res, que el mes de maig està molt proper, que començarà la primavera encara més aviat i tal vegada sigui eterna. I potser hi ets tu. Hahaha, ja veureu...
Properament...Nova senda.



Fidel; abril de 2013

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)