Dotze del dotze del dotze

Avui, dotze del dotze del dotze

a les dotze i dotze

i mentre sonen les campanades,

tragino de revolt en revolt.

I em marejo de tanta corba i tants dotzes,

i faig aquest poema ple de revolts,

ple de dotzes i més dotzes i més dotze

que fan trenta-sis.

I com al trenta-sis ens maten la llengua

perquè ens volen estimbar al mar de les divisions.

I nosaltres que conduïm els poemes

paral·lels al mar entre revolts de foc,

amb algunes esllavissades

però molt verd arbrat.

Entre dotzes i dotzes dels dotzes

plens de corbes i el mar que ens aguaiten

sempre sempre sempre en català !

 

Fidel; 12/12/12