Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 17 de desembre de 2012

Aixecaràs paraules


Penges d’un fil, ja veus, que fràgil sembles...
Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
la llenya necessària per encendre el foc.

Però davant la grisor feixuga de l’oficina,
tu, amb esforç, les carregues quasi totes
i les salves d’un naufragi evident.
Guarda-les a bon recer les paraules,
que amb tot el plom que cau,
només elles t’aixecaran del llit.

Un gat serà fidel testimoni del teu combat:
malgrat el glaç dels murs de l’exterior,
amb un poc de foc t’amanyagaràs de caliu,
t’enlluernaràs de coratge i creuaràs la porta de sortida.
Tot plegat farà més suportable la travessa:
la que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
on aixecaràs paraules com castells de somni.


Fidel; Novembre de 2009

1 comentari:

  1. però no sols "t’enlluernaràs de coratge" procuraràs no defallir

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)