Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 20 de desembre de 2012

Cua cada dimarts


Dimarts és el dia. Cadascun dels dies.
Enmig de l’Eixample i al matí,
hi ha una corrua de carros
que a mida que el dia empeny
es va allargant allargant allargant...
Estan buits i busquen la plenitud
primària de les primeres necessitats.

El pes de la crisi és insostenible.
Massa vagons en renglera,
massa gent abocada a les esglésies
on sovint hi ha silenci,
massa silenci silenci silenci.

Un exèrcit de gent cerca aliment per subsistir
dins els calaixos de l’anonimat.
I el tren es va fent llarg llarg llarg...
I la cua que ben aviat taponarà
la porta d’accés a la meva feina.
Fins que supuri l’orella o la feina,
el tren descarrili i no hi hagi tan menjar
per tanta misèria misèria misèria... .
I per aquesta mateixa vorera
una multitud d’insomnis vaguen fent cua:
són ja una llarga serp on els primers
es mengen els del final de la cua.
Dimarts és el dia del tren reconvertit en serp
glaçat a la via morta esperant els grans d’arròs.
Arròs, arròs, arròs; os, os, os...


Fidel; desembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)