Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 25 de febrer del 2014

Les vostres mans

Us presento una mena d'experiment artístic i pedagògic. Un treball col.lectiu, familiar, interactiu, a tres mans (mai més ben dit). La veritat, va sorgir de manera espontània dissabte passat, a casa. Us presento les mans de les meves 2 filles: la Joana i l'Ona. Van passar la silueta de lla seva mà -primer una, després la gran- i van omplir-la com els hi va semblar, lliurement. Jo només, i a partir del que m'explicaven sobre el seu dibuix, hi vaig posar alguns mots.
Un orgull enorme tenir i gaudir d'aquestes filles, dues artistasses, sísí !.
Aquí teniu el resultat :



I La mà de l'Ona


Estampes de mà,
crides colors
que, aparentment, només amaguen
els anys de la pell.
Mà d'infant, dolços cargols
entre somnis, tot esguardant
llits el.làstics.
El somni de l'Ona
estampant la fragilitat tendra,
viscuda com un joc
alegre de colors i vida.



II La mà de la Joana


Tu també comptes estampes la mà
amb ungles, urpes com triangles grocs.
Em dius, innocent i tendrament,
totes les coses que es poden fer amb les mans.
Les inscrius traçant mots sinuosos
pel contorn dels dits.
M'aturo, t'atures dalt dels cims,
dalt de tot el somni:
"L'aleta de l'enxeneta", em dius,
un cop hem pujat tenaçment els castells.
Després, més del que no ens pensem,
piquem de mans, aplaudim
anunciant 'VICTÒRIA !'.
Amb les mans estimem, saludem
(aquesta és la centralitat)
i diem:

"Fins la victòria sempre, filla !!".


2 comentaris:

  1. Oh Fidel molt bonic, per un moment t'he imaginat com bruixot llegint-los la mà a les xiquetes

    ResponElimina
  2. Són unes autèntiques obres d'art les mans pintades i amb el traç i la imaginació que li han posat descrivint allò que elles veuen. Meravellós. El texts del tot encertats. Acompanyem amb molt de gust. Enhorabona

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)