Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 6 de març del 2014

Aquells petons



Aquells petons no se si eren 

una sortida d’emergència o una mena de diàleg. 

Fugida o entesa; poesia o política; 

sud o nord; Shopenhauer o Descartes. 

Tan se val. Eren només petons, 

els millors petons de la terra. 

Eren tan excelsos que podríem dir que eren el Tot. 

Eren foc i aigua, 

pell a pell, carn i os, 

seny i rauxa, sal i mel, 

ordre desordre sol i pluja. 

Eren memòria i present, 

tots els filòsofs, totes les latituds, totes les arts. 

Fins i tot totes les grutes, tots els enigmes, 

els viatges, els tresors... 

Aquells petons, 

aquella flama que enceníem, 

aquella fusió d’elements sobreeixidors de vida. 

Aquella síntesi dels antagònics 

que feia saltar els murs pels aires 

construint la senda d’una existència més fecunda. 

Aquella sobirania entaforada de versos per fi, 

havia estat exercida, conquerida.


Fidel, març 2014


1 comentari:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)