Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 26 de març del 2014

Desesper



“Cal indignar-se, però sempre tenint esperança”.
Pere Casaldaliga


Criatures vagant en renglera pel penya-segat
(paisatge, columna vertebral esquerdada),
afamant escorrialles llençades per autoritats
incompetents i amb cor de pedra.
Aquesta és la maleïda síntesi
o el fotut titular d’un diari,
la imatge d’uns ulls embotits de basarda
pels segles dels segles, amén, diners, poder, llei, ordre...

La viva imatge dels teus ulls quan m’atures
i em demanes la mà per poder venir amb mi.
Tot s’hi val per sortir del penya-segat

Desesperant-te com una tardor de renúncies,
les fulles dels caiguts demanen només clemència ?
La meva mà: aixopluc suat, escorredís
com el bolígraf que escriu aquest poema.


Fidel; març 2014
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)