Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 6 de febrer de 2014

Amor en temps poètics

La teva llengua
s'esllavissava impunement
cap a l'alba. Rogenc,
el cel es filtrava de goig.
S'encenia un nou dia.
Ambdós vèiem la llum.
S'alçaven els tambors
i els cossos recitaven aquell poema
que només tu i jo sabem.


Fidel; Febrer de 2014




2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)