Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 31 de gener de 2014

El primer tren


Al primer tren el sol m'enlluerna
quan endevino les primeres fàbriques.
Escassa gent al tren (R-3, agost...).
Pocs obrers, gens d'estels.
Només la lluna plena es difumina
com els somnis gastats;
com desitjos estressats de son,
igual que un primer tren.
Car per cada cinc desitjos,
topes amb quatre renúncies.
Bé, d'aquestes quatre
un parell són pactes coixos d'equilibri,
o rebregats com un paper de propaganda del banc.
Pel primer tren roman només un únic desig en plenitud.
Dormir ?; no,
em passaria d'estació I arribaria tard a la feina.
Besar o fins I tot fornicar ?; no,
per no haver no hi ha ni enemics.
Parlar sobre la segona transició nacional ?; no,
no hi ha cap interlocutor que es presti.
Escriure un poema ?; 
difícil, costa inspirar-se avui.
Puc parlar amb jo mateix (sobre la segona transició),
esbossar els primers versos d'un poema
tot pactant amb l'altre jo.
Ah si, deia..., però quin era l'únic desig ?
No us decebeu, es tracta d'haver agafat el primer tren,
malgrat que els desitjos s'estressin de son,
per on les utopies naveguen
entre rails d'onades que ballen
I s'abracen com un mar que m'enlluerna de goig.


Fidel; agost de 2013


1 comentari:

  1. No ens ha decebut pas. Es comença per agafar el primer tren i després... després tot rutlla per on ha de rutllar, dins dels vagons dels somnis, circulant pels rails dels desitjos.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)