Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 26 de gener del 2014

Gener de 1939



El meu país va ser l’hivern.

La meva ciutat va arribar al gener :

el gener de mil nou cents trenta – nou,

dolorós traspàs de la guerra a la postguerra,

tortuós trànsit de la derrota a la misèria.

Per tu va ser la fugida per un àlgid camí,

des d’on t’arrossegaves cap a la frontera

com una serp perduda, entre una nevada

de silencis i el fred de la navalla.



Els seus ulls encara memòria viva.

A ell li queden algunes imatges de l’àvia :

els teus ulls perduts, dits balbs a la intempèrie,

els túnels plorosos dels vençuts,

aquella llarga corrua fúnebre i lenta,

com un feixuc tren de l’època des d’on avançava

la teva ombra a la deriva,

entre la derrota, el fred, el mutisme.



Veig la teva imatge esgrogueïda ,

va ser un vint – i - sis de gener. Ho vas deixar tot;

incloses les imatges que el teu fill va amagar

al calaix reservat de la història,

entre la pols i el gris forat de tants anys.

Així vas deixar les coses, els dies

en el que el cru hivern es desplegava marcial

i tu t’allunyaves de les botes que traçaven

a sang i foc els martells feixistes.



Però el meu país ha estat primavera.

El teu net ha obert les flames contra l’oblit,

mostrant les gèlides cares ploroses

dels que senzillament, fugien.

Ensenyar la història, els túnels dels vençuts,

per saber que darrera la foscor

sempre s’obre un camí de llum

i d’esperances.


Fidel; juliol de 2007




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)