Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 10 de gener de 2014

I nedo...


Nedo, agredit de basarda,
entre onades de desfeta quotidiana.

Glopades de vi agre.
Columnes de porucs aguantant
ruixats de toxicitat calculada.
Olor de zotal al pati dels oblidats.
Merda als aiguamolls del mercat laboral.
Buit al llit sense la teva ànima.

I nedo, nedo, nedo, nedo...
cap a la boia on els versos em llepen el coll
cap a l’illa dels crepuscles o els mots desperts.
Nedo per sortir de mi mateix,
per fer (-me) preguntes tan obertes com aquest mar.
Per trobar aixopluc entre la multitud
de mans que anhelen llums públiques
que soterrin els fracassos de la intimitat.
I nedo, nedo, nedo, nedo...


Fidel; novembre de 2013

1 comentari:

  1. Sortir d'un mateix és un exercici dolorós Fidel ... ho has aconseguit una mica només amb escriure aquest poema feridor i punyent.

    Abraçada!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)