Impunitat
dels poetes davant els mots.
La
impunitat dels teus llavis
per
sacsejar el desig de la mel.
Impunitat
per recaure als confins de la teva pell.
La
impunitat davant el mirall
per
fustigar-nos o per somriure’ns
i
dir-nos allò de ‘com ens hem de veure’.
Impunitat
entre butxaques plenes.
La
impunitat dels que nien dalt de tot.
Impunitat
davant la terbolesa dels seus jocs.
La
impunitat d’un claustre a porta tancada.
Impunitat
del lladruc dels gossos
o
dels qui més criden.
La
impunitat del setge i els assetjadors.
Impunitat
del vell ric alliberat de la condemna.
La
impunitat dels lladres de somnis.
Impunitat
de servituds. Dels malfactors d’orfebreria,
de
cacics, de les elits de l’ofec
i
els seus altaveus enquistats a les tenebres del poder.
Impunitat,
la impunitat monàrquica del rumor
L’absoluta
impunitat dels dilluns precaris.
L’absolutíssima
engruna d’esperança
per
des imputar la impunitat.
L’absolutíssima
impunitat absoluta
corrompuda,
imputada. Condemna exemplar.
Via
fora. Via. Vida.
Fidel;
novembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada