Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 2 de desembre de 2013

Pessebre


Del pessebre aguaitava els rius de paper de plata
que la mare posava amb certa cura. Però el que més
em delectava eren els pous fets de fusta i pedra,
Era un nen i la mirada era en i per la superfície.

Els pous per mi ara són en una altra dimensió de bellesa.
La foscor del seu fons batega en mi feta alçada
i em du a imaginar la darrera llum o els ulls d’un poema.
Però cap misticisme, si us plau,
que com ell va dir segons abans de seure
al garrot vil, quina putada !.


Desembre de 2008

1 comentari:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)