Després de 5 anys (abril de 2008 el darrer i únic fins el
8 de novembre d’enguany) de no presentar un llibre de poesia , el passat
divendres, hi vaig tornar.
Amb aquella il·lusió d’infant, aquell somni, aquelles
ganes, aquell cuquet que dus a dins, va ser per mi un enorme plaer poder
presentar “Instants de maig i potser...,
tu” a la gent. Perquè donar a llum, fer públic, recitar a la gent un
poemari, és l’acte més alt al qual pot aspirar un poeta, sigui quina sigui la
seva qualitat, transcendència, estatus o carisma. L’acte més alt i il·lusionant
és aquest: poder mostrar-me, poder socialitzar els meus versos, poder mostrar i
ensenyar poesia a força gent que li costa o si més no, veu la poesia amb certa
distància (la majoria de públic divendres nit).
La veritat, tenia grans expectatives amb el recital. El
llibre, crec i espero no pecar de falsa modèstia, s’ho val. Moments abans de
començar, ja vaig tenir bones vibracions: a ‘La Barraqueta’ anava entrant gent
–amics meus, la majoria -, bona i diversa gent, amistats de diferents àmbits.
De seguida es va comprovar que les 40 cadires que havíem col·locat, s’omplirien.
Al final unes 50 o fins a 60 persones, que per tractar-se de poesia, de no ser
un poeta ‘important’ i de fer una promoció boca a boca, porta a porta i per les
xarxes, limitada sempre, no està gens malament, ans al contrari: una gran
satisfacció.
La veritat és que us he de confessar quelcom: somniava
aquest recital des de l’estiu, inclús abans que s’acabés d’editar el llibre. El
somniava però també me l’havia treballat molt. Per tant, poc marge per la
improvisació. Sabia en tot moment quins poemes llegir, en quin ordre, quins
afegits construir, quins comentaris fer, etc. En aquest sentit, la cosa va rutllar i es
va concatenar com esperava.
Potser per com sóc o pel tipus de poesia que faig, no
vaig defugir de la premissa o ‘mètode’ emprat ja a la meva primera presentació
del primer llibre de poesia (2008). Tinc molt clar que la poesia, l’art en
general, és i ha de ser oberta, en el sentit que el lector en cada poema
recitat pogui interpretar aspectes que el qui els ha parit no tenia en ment. Ja
m’ho he trobat alguns cops: faig un poema que parla de la llibertat del meu
país, per exemple, i alguna gent el copsa com si fos un poema d’amor. O també
passa l’inrevés. Però també, quan hom prioritza la claredat (vol que la cosa
sigui entesa), trobo que s’escau, abans de llegir cada poema escollit,
contextualitzar-lo, dir de què va i/o dedicar-lo. D’aquesta manera, el lector o
públic té una referència temàtica i es pot situar millor (després ell mateix ja
farà o desfarà la cosa...).
En total vaig recitar
29 poemes, dos dels quals fora de llibre. Seguint amb la línia de fa 5
anys per tant, la presentació va ser llarga i densa, amb 1h ½ de durada
aproximada. Vaig seguir les tres parts del llibre per ordre (pors, desgavells i
gronxant primaveres), si bé els poemes de cada part no coincidien amb l‘ordre
del llibre. El fil processual del llibre hem va servir per exposar el procés
cognitiu i emocional de la nit i del llibre: de la depressió al desordre i
d’aquests a l’esperança (la metàfora de les estacions que té l’any, és en
aquest sentit, perfecte). O si voleu, el que els sociòlegs en diem...dels
apartats més estructurals (el que hi ha), als d’acció col·lectiva: les lluites
i esperances de la gent per tal de canviar l’estat de les coses.
Prèviament hi havia hagut però certs entrebancs: m’havia
fallat un col·laborador (per tal de llegir un poema, hagués estat perfecte que
el llegís una persona mediàtica, amiga meva del món de la faràndula), i
l’acompanyament musical també m’havia ‘fallat’ amb la impossibilitat per part
del músic de poder venir en aquell dia o data. Però tan se val, si bé és cert
que haguessin dotat la presentació d’un plus de qualitat gens menyspreable. De
totes maneres, vaig contar amb ‘col·laboradors’ per llegir alguns poemes (si bé
i potser, pocs ?) i també amb el suport d’imatges o diapositives que havia confeccionat
i escollit, una per cada poema, i que visualitzaven el que volia dir en
cadascun d’ells.
Com deia, dels 29 poemes, en un parell vaig contar amb
l’estimable lectura d’altres persones. La primera, la Rosa Arrazola que em va
llegir el poema curt “Estany” i la Diana i l’Albert (pares de l’escola
L’Univers) que em van llegir un poema de lluita per la construcció d’una escola
que encara és en barracots malgrat les promeses de les administracions
públiques (“No esborreu els somnis dels infants”).
Sense treva, el recital va iniciar-se amb “En aquest
terrat” com a ‘homenatge’ a la meva ex veïna que va morir justament quan
deixava el pis de Gràcia on vivia abans. Després ja vaig iniciar pròpiament la
lectura dels poemes del llibre amb “Síntesi” primer de tot agraint i
dedicant-lo a la Muntsa i la Montse les dues dones que han editat el meu
llibre. Després vam llegir 4 poemes de la 1ª part (de ‘Pors’): anant de les
pors més personals i les familiars fins les més socials. Posteriorment vam
entrar amb els diferents desgavells: el caos social on encara ens queda la tendresa i l’amor, l’economia neoliberal, el
rei d’Espanya, el desamor, per anar cap al trànsit cap a la primavera dels
segle XXI (amb “Crits part III” de dicat a la primavera àrab). Vam entrar després
amb la part tercera de gronxar primaveres, on es van anar desglossant poemes
d’amor, de memòria històrica, de lluites concretes durant aquests darrers 2
anys (dedicats des del 15M fina al procés sobiranista endegat en aquest país).
Passant ja al final per la lluita de l’escola L’Univers, un poema dedicat a
l’actor compromès Jordi Dauder ‘in memoriam’ o un poema dedicat a la poesia
compromesa (“Repensar cruÏlles”) o un dedicat als poetes desconeguts que
escriuen per les xarxes socials del qual ja us he parlat, anomenat “Estany”.
Curiós: a mida que avancen les lectures, un es va sentint
més còmode, relaxat i natural, la tensió puja però els nervis es controlen
millor... Ja ho diuen: pujar a un escenari et va volar en un estat d’eufòria
difícil d’explicar. Si bé et deixes algunes cites i aspectes que volies
comentar, també pel final hi ha inclús marge per la improvisació i/o cert gust
irònic o sarcàstic.
Al final, res improvisat eh !: vaig demanar a la gent si
volien que els llegís algun poema que no havia recitat: va sorgir el llarg i
primer “Amants en temps de postguerra” (dient-me a mi mateix perquè no l’havia
escollit en un inici !). I per cloure l’acte un “Tenim por” actualitzar als
anys 2011 i 2012 i 2013 i segurament pensant també en el proper i excitant any
2014.
Per mi i en resum, una nit memorable, per on em vaig
sentir molt còmode i satisfet. On vaig poder copsar com m’estimo aquest llibre,
la poesia, la poesia en general, i la poesia de tall compromès. Perquè vaig
poder esvair , i això és un altre secret que us desvetllo, un dels aspectes que
més hem voltaven pel cap aquests dies: si hauria polititzat l’acte en excés. I
la resposta és: doncs sí. Però la descoberta respecte a alguns dubtes a priori
és que n’estic orgullós de que així hagi estat. Car només dir que vaig ser
coherent. Coherent amb el que sento i penso, coherent amb els missatges del
llibre, amb la poesia que faig per on hem sento més còmode i a gust. Perquè la
poesia és un compromís social amb les meves idees i valors. I, ara més que mai per cert, tinc la necessitat de denunciar tot
allò que no em sembla bé de l’estat socio-polític de les coses.
Res, que gràcies, mil gràcies a tothom per donar-me una
estoneta per poder difondre... “Instants de maig i potser..., tu”. Gràcies per
fer possible la nit del 8N. Gràcies a la gent de La Barraqueta per acollir-me
tan bé i recolzar-me com a un producte de la ‘cultura en moviment’ de la qual
tan em sento identificat.
Ah, un darrer parèntesi: en farem més de recitals !. Això
si, de petit format, més “temàtics”, a poder ser amb el músic d’estimable acompanyant.
Ara per cert, ja començo a pensar amb el primer gran “bolo” que em fa una
especial il·lusió: presentar el poemari a País Valencià, oi ?
Salut, poesia i lluita !,
El poeta roig;
Fidel
moltes felicitats fidel per la bona feina !!
ResponEliminaEnhorabona Fidel!
ResponEliminaDir-te que encara no he pogut llegir ton llibre, que espero que els menuts de casa em donin un espai de serenor per poder-ho fer car ja saps que la poesia i jo no som gaire amics i per tant, em cal un moment de pau i tranquil.litat per donar temps a la concentració. Així que espero gaudir-ne. De totes maneres en properes trobades aprofita que altres puguin fer lectura dels teus poemes, els obres a altres veus i, tal com dius, a diverses interpretacions que enriqueixen el teu poemari. M'ofereixo a fer-ne lectura tot i la meva poca traça en això de recitar. Què esperes? A pel tercer volum!!! Per molts èxits, amic. Uri SU