Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 18 d’octubre de 2013

Sa illa de vents


Aquí, com troncs rendits, cap cots cap a mar,
les paraules balden sense sagnar. Els meus versos
inicien xiscles, enamorats del punyent vent
que el Golf de Lleó llença sense pietat
cap a un món àrid, sense contemplacions possibles.
Aquí però, els poetes del silenci volen,
o aprenen a caure en bicicleta
o aterren a estranyes coves de ningú
enmig d’aigües diàfanes de somni.
Aquí, els poetes es restitueixen.
S’endinsen pel recer del teu cos
o pel paradís dibuixat abans de tastar els teus pits,
més o menys quan les taules eren de pedra.
Aquí, les paraules són al llindar de la batalla,
s’estarrufen entre vents salvatges,
i s’aixequen com estels trencats,
i curulles de colors cavalquen per senders abruptes
i dunes daurades. Aquí, la poesia, els poetes
es banyen a ritme de rock simfònic, esmolen
les seves fulles de tall, s’adormen entre ferides obertes
que els vents netegen restituint la dignitat dels sentits.
Aquí, la poesia entra per la finestra,
es realça, aixeca l’espasa
i fa el primer crit de guerra.


Fidel; octubre de 2011

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)