Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 12 de febrer de 2016

Diàleg entre poeta i no poeta



Personatge A: poeta
Personatge B: no poeta

I
A – El poeta juga amb la llengua.
B – Perdona ? Com dius ?.
B – Entenc que fa molts petons ?.
(d’aquells, dels de veritat vull dir).
A – Més aviat, se’ls imagina
i/o juga amb d’altres parts del cos 
o l’ànima i (amb) les seves circumstàncies.
B – Perdona ? Com dius ?.
B - És que sovint ens costa d’entendre-us. 

II
A – Fins i tot, amic no poeta, et diria més : 
Que juga amb les agulles del rellotge. 
Juga entre avalots de gent revoltada 
i s’avalota de paraules també revoltades. 
Juga a desbrossar camins d’esbarzers, 
crida enmig de solars abandonats i contenidors cremats 
i/o calla davant de barbies pintades en escreix. 
Juga amb trens de joguina 
i s’abraça a les places o als caus subversius. 
Juga als aiguamolls i al trencaclosques del desamor; 
compta les gotes d’estalactites 
que ploren inclús en les nits de reis. 
Juga, juga i juga i a més, mira per on, fa vida normal: 
Quan estén la roba als terrats més recòndits, 
plora (o somriu) quan copsa la impotència (o la potència) 
del que s’hi juga en el darrer combat pendent. 
Fins i tot, amic no poeta, t’escriu aquests diguem-ne versos 
i te’ls diu per celebrar el seu aniversari. 
I és que després de tot i de tant, 
això de la poesia no és tan difícil 
com se’ns ha volgut dibuixar. 

III

B – No se, amic poeta. Tu ets molt de llengua, 
jo sóc molt de penis de vagines i coits. 
O, si més no, jo sóc de ciències 
i amb una Agatha Christie en tinc prou. 
És que sóc més de romans que de grecs jo, entens ?. 
Planifico, calculo i ordeno. Executo sense més divagacions !
A – Sí però també t’enamores 
i alguna vegada jugues a fet i a amagar oi ? 
I en teoria som iguals davant les lleis oi ? 
I ets ciutadà, i t’indignes i plores i rius oi ?
B – Home clar, tampoc no et passis ara ! 
I puc ser més roig i més sensible que tu, no et pensis...
A – Perdona ? Com dius ? 
A - Però és ben cert. 
Podem ser molt iguals en això i en molt més. 
Si de cas ens diferencien d’altres aspectes 
(ja imagines: la classe social, la cultura, el país, el menjar...). 

B -  I en el tema de pells ?
A – Si et sembla ho parlem un altre dia amb unes cerveses, d’acord ?
B – Fet ! (Mentre no sigui amb un poema !...).


Fidel
El poeta roig
Gener 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)