Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 23 de febrer del 2016

De l'un al dotze

El primer sospir és tinc por
El segon, et necessito
El tercer toca’m
El quart compra’m un mòbil
El cinquè és amaga’m
El sisè tinc exàmens.  
El setè, el setè segell si ets cinèfil. 
El vuitè, descobrir que no puc triturar l’ordre establert. 
El novè vull sortir (no sé on, però vull sortir).  
El desè és Lionel Messi. 
I l’onzè, no el recordo. 
El darrer, el dotzè (jugador) és el públic 
que t’empeny, reclama penal 
o, inclús en cercles reduïts, 
et commina a escriure el darrer poema.


Fidel, el poeta roig
Febrer 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)