Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 19 de febrer de 2016

Regalimen...


Xops, els records regalimen, 
pessiguen com crits de suor, 
sanglots de (la) nena perduda a la plaça 
que una nit de greix vam oblidar


El Poeta roig.
Fidel; juliol 2015




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)