Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 30 de gener de 2016

En Gabriel


En Gabriel, comptava els segons. 
No va poder seguir el ritme dels trens d’alta velocitat 
i amb prou feines els dies laborables. 
Pres per la xafogor, tenia els dits suats, encarcarats. 
Tancava els punys, 
l’aigua però, se li escolava, no la podia retenir. 
I suava suava, i atenia la seva respiració, 
i es feia cabòries, i veia la mort més propera...
Molt se li escapava de les mans 
i el cap era una olla bullint. Rebregat, com apinyat 
en una maleta i a punt de l’asfíxia, 
en Gabriel volia passar a terra promesa. 
On habiten els que van a corre-cuita, 
metrallen amb la mirada el rellotge, 
s’embetumen amb codis de barres, 
creuen de nit els deserts plena de pols, 
simpatitzen amb el sexe, 
volen que el seu equip guanyi i tan és si es juga bé, 
o trafiquen amb els somnis de la voluntat popular, 
estalvien per anar a Baqueira 
i enlairen el colze per poder etzibar-lo 
i accedir a un temple anomenat “City” de Londres.  
En Gabriel és capaç de tot això 
i més per poder ser normal. 
Per poder adaptar-se o inadaptar-se. 
Per vèncer o rendir-se. 
Per recitar poesia o guardar silenci. 
Per ser un esclau satisfet 
o un utòpic amargat que recompta els segons, 
se li escapen els trens ràpids,
li pesen els dilluns, 
no reté l’aigua, li cauen torrenteres de suor 
i l’angoixa li malmet la calma.

En Gabriel; vosaltres mateixos.


Fidel; maig de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)