Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 16 de gener de 2016

Els martells


L'escena continua sent la mateixa,
els dilluns encara són dilluns.
Els martells sempre caminen en renglera,
xisclen i avancen per les grises avingudes
en el nom de l'ordre del calendari i la construcció.
Ahir, avui i sempre;
dilluns, dimarts...diumenge.
Marxa triomfal, victòria assegurada, em deies.

Tu ets l'asfalt, bé que ho saps.
Tots ho som, som la grava
aparentment sòlida, amuntegada,
atemorida, fràgil, dispersa...;
trepitjada per uns martells que ens cauen a plom.
Que la vida, després de tot, és feta a cops de mall,
ja m'ho deies tu, tu que després de tants cops
has renunciat al combat
per retirar-te a destemps al costat
de la barra del bar
entre les autopistes dels dies laborables
on els martells, com els motors,
caminen en renglera
cap a una (fictícia) victòria sense retorn.


Fidel; el poeta roig, 
Del llibre "Reclamo la paraula", 
any 2007


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)