Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 23 de gener de 2016

Proper al clímax.


El mar, 
el reflex del sol,
la platja.
La primera línia:
el teu anhel irresistible
com riu de plata
que batega constant.
S'hi dibuixa una llengua,
uns llavis
que llepen el teu cos.
Un plaer indestructible
que et penetra.
Un poema. El clímax
que arrela profund.
El crit i el silenci:
els teus sentits encesos
on hi habita l'amor
a la platja eterna.


Fidel; Desembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)