Que estranys aquests catalans. Ara diuen que s’acaben
enamorant del Drac perquè fa petons de foc. Ja no creuen ni en cavallers reials
ni en princeses no revoltades. Prefereixen vagar per coves pestilents i il·legals
a mercè d’un golafre canalla, que ferir una bestiola republicana de futur
incert. Estranys, molt estranyament... diferents. Re inventen els contes.
Capgiren el binomi bons/dolents a la seva manera i fins i tot alguns..., ja no
ho fan ni per diners !. I a sobre em diuen que a la tardor del 2014 faran
dolenteries arrauxades entre petons de...foc.
Ai els petons de foc !, però no saben que cremen...! No,
ells tossuts i més tossuts: ara diuen que les roses no venen de la sang del
drac malferit, que venen dels mateixos petons, de no se quina flama altiva de
llibertat . I diuen que esdevingué rosa com a símbol d’estima i tot plegat.
Definitivament, sempre amb la poesia, amb allò seu i amb l’afany de capgirar
allò tan obvi; que estranys aquests catalans.
Fidel; 23 d’abril de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada