Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 14 d’abril de 2014

Cada gest



Inclòs en el meu primer llibre “Reclamo la paraula”. Us presento aquest ‘vell’ i senzillet poema, mencionat i seleccionat en un concurs de Catalunya Ràdio (La Catalana de lletres) i editat entre d’altres en un llibre, ja fa anys (2004-2005).



 La vida sols es viu vivint-la,
o maleint-la....
I diuen que el que compta és l’esforç de cada
dia sobrevivint tenaçment enfront aquells
qui creuen que cada gest eixampla les seves
esperances que, com quasi sempre
són les nostres desesperances, perquè
cada gest cau al pou de la nostra humiliació.
Podem esperar i ho esperem tot,
inclosa una senzilla ampolla de vi...
Podem esperar, però poc és el temps
que ens queda als desterrats de sota terra,
perquè els núvols avancen a corre cuita
i la nostra cristal·lina i contumaç paciència...,
no té els límits que nosaltres mateixos
ens vulguem posar ?

Cada dia ens despertem amb l’afany
de no rendir-nos entre tant d’ofec,
entre tants gestos de frustracions creuades.
Però persistim vivint la vida,
o maleint.-la...




Desembre de 2004, corregida Juliol de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)