Vago
per la gruta forassenyada del desig.
Sol,
jugo al frontó llençant la pilota
cada
vegada amb més feresa,
però
el mur sempre me les torna
encara
amb major força. La força del desig ?
Més
aviat la fermesa d’una realitat
que
sempre acaba guanyant-me per punts.
Pilota
de partit i derrota.
És
llavors quan divago poemes
i
torno a vagar i gira la roda
talment
els capricis d’una pilota
que
finalment passa per l’entrecuix
i
s’escola i se’n riu de mi.
I
sort encara que el desig, insaciable,
em
convida a un altre partit.
Per
allò d’estar en forma..., accepto el repte.
Fidel; juliol 2013
segueix acceptant el repte, mentre tu jugues els altres ens delectarem amb els teus versos
ResponEliminaMoltes gràcies Xelo !. Venint de tu i la teva poesia...encara més.
Elimina