Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 12 de juny de 2013

Nivell D


Els pronoms febles m’afebleixen,
els relatius em fan dubtar de mi.
La substitució pronominal
és un atzucac de proporcions majúscules.
Ah sí ?, els gerundis copulatius són incorrectes,
això ho he estudiat avui.
Hi ha sons fricatius i africats, sords i sonors,
però no tinc clar on va la poesia en tot plegat.
Reguitzell d’oracions:
substantives, adverbials, compostes...;
i de sintagmes...; i tots ells amb un munt de complements
que semblen un castell inexpugnable.
I ja veieu..., jo substituint oracions per versos,
exprimint fins les darreres conseqüències
el suc de la gramàtica, subvertint-la.
Més enllà de les lletres... les paraules,
un aprenentatge infinit
cap al cim de les emocions.
“Una cloïssa oberta al mar”.
Mots oberts, plens de ferralla o vitamina D.
La funció sintàctica ?, em preguntareu.
Els dominis del sistema lingüístic
són la base per saber els secrets de la poesia pura.
Pur pulcre, de nivell avançat:
la llengua com a arma carregada per vigilar,
o la llengua per assaborir el goig
dels teus petons, els teus versos.
Per fabricar emocions, aixecar anhels
i construir aquell niu on arrecerar-nos
de la tempesta de glaç
que deixen caure insignes lingüistes.


Fidel; 29 de maig de 2013

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)