Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 3 de juny del 2013

Mirada quallada


Mirava l’estelada: hi veia sang. Era de nit.
Tu, en canvi, l’aguaitaves de dia.
Hi veies la seva llum,
de roig intens a l’alba floria,
de blau madur, i quatre barres davallant
com trineu desbordant i juganer
per on es llença la teva filla (per exemple).
Els meus ulls miraven un munt de pors.
Els teus, fitaven horitzons, il·lusions d’infant,
vaixells lliscant vers amagatalls de glòria;
gorges d’aigües cristal·lines davallant pel teu cos
fins aquell Delta de somni acomplert;
clímax final on abraçar-te al mar dels sentits
per poder cridar...”LLIURES” !.
Lliures per somniar, per acabar aquest poema...,
per imaginar un país normal amb estels d’argent;
sense cadenes, sense ulls de pànic
enclastats als vidres de la dissort perpètua.
En la teva mirada hi havia quallat la llum i l’esperança.
I darrera teu, milers de veus esmolades
per poder cridar -desafiant la por-... LLIURES !.



Fidel: maig de 2013

2 comentaris:

  1. Està bé mullar-se Fidel!! La llibertat costa ...
    I ara, més que mai!

    ResponElimina
  2. esperança per sempre lluita esperançadora, siga quina siga la visió en l'horitzó la llibertat... quede corpresa davant dels teus versos

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)