Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 18 de juny de 2013

Haikus de (riu a) mar


Magna aventura,
gorges laberíntiques.
Camins cap al mar.

Davant els teus ulls,
meandres de glòria.
Més a baix, el mar.

Les ones ballen
i el vent udola com tu.
Mar de poetes.

Palpo l’esquena.
Els meus dits creuen el golf.
Llisco pel teu mar.

Cercant les ones
dibuixo punts suspensius.
Aquest silenci...

Vinc i no me’n vaig.
Les ones capitulen.
M‘acull la sorra.

Navegaren lluny.
“Terra, terra !”, digueren.
Volien besar.

T’esquitxes de sal.
L’escuma sembla un regal;
cresta, somni blanc.

Fossa marina
engendrant profunditats.
Cràter dels pobres.

Cloïssa closa.
Demolidor de somnis.
Tancat a dins : por.



1 de Maig de 2013

3 comentaris:

  1. Udolant boig... de poesia.

    La mar és lo teu Fidel!

    mariola

    ResponElimina
  2. Un conjunt de haikús és com un conjunt de petites joies. Semblen aquests collarets, un diamant al costat de l'altre, fan una peça resplendent.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  3. Gràcies. Se que no són del tot normatius, almenys alguns però a vegades m'agrada intentar fer-ne de haikus. Un aprenentatge i un repte alt: amb molt poc dir molt.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)