Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 30 de juny del 2013

Crònica d’urgència d’una trobada històrica





Ahir, dos personatges es van creuar. I més encara, es van trobar. I més i més encara: em van fer emocionar –a mi, a molts...-. I encara més i més i més lluny: vaig aprendre, em vaig adonar que la força d’un desig del meu “País Petit”difícilment farà marxa enrere i que això de la llibertat del meu poble...ho podem arribar a viure.
Dues persones que de segur (deixant de banda que ambdós són o han cantat en català) en la vida no s’haurien trobat mai, no haurien convergit en cap model social car tenen una visió i codis de valors fortament distants o oposats. Edats diferents, Sants/ Berga... fins i tot difícil creuar-se. Heu endevinat ? La Núria Feliu i en Titot (ex Brams), efectivament.
Doncs ahir “Al Vent” o ‘Venint del Nord, venint del Sud’ els van dur al mateix indret, mateixa hora, mateix escenari. Alguns, els de sempre, els escèptics i/o els d’abans, podran veure el got mig buit i vessant tenebres. “Ah!, dues persones tan dispars...impossible entendre’s; fragmentació i pati d’escola, cridòria, divisió assegurada”..., aburgesament per uns i radicalització compulsiva per altres (els de sempre, alguns d’abans, els del llibre de la Constitución com a doctrina inalterable de la història...Quin “Jorn de miserables” i ”Campanades  a Morts”!).
I no, no i no !. Algú altre podria dir el contrari. Que això és seriós. Que això no és un encenall parapetat per unes elits catalanetes i polides al poder per vendre fum. Que això és un moviment imparable, potent, estable, transversal. Un moviment sí, amb una càrrega de radicalitat democràtica que determinada ‘progressia’ espanyola ( i un poc de la catalana) encara no ha entès, no ha volgut entendre...Com si els apunts socials (anti retallades, a favor de Tv3 com a mitjà públic, contra les bales de goma...) no fossin ‘d’eixe món’ independentista, quan ahir se’n van dir i unes quantes. Hi ha silencis que diuen molt. I alguns veuen només Núries Felius per tot el camp i d’altres –molts- que veiem com els Titots treuen el cap i també són del clan. Senyors de la ‘progressia’ i alternatius de l’alternativa alternativa, tenia ganes de dir-ho !: ”No és això, companys, no és això”.
I sí, sí, sí, anem construint. En Titot i la Núria Feliu (òbviament –ja ho sabeu- jo me n’aniria de bars amb el primer) han fet discursos i enfocaments diferents, molt diferents... Però ahir van dir el mateix: “No ens podem aturar”. Aquest país en marxa, ja sense aturador i amb un referèndum que ha de ser INAJORNABLE (el mot que ahir dèiem més clar tots els 90 mil i els altres que s’ho miraven des del sofà).
I aquesta és la clau. La clau és que segurament ells tenen més por que nosaltres: no és ja l’autoengany que professen quan diuen que això és una ‘moda delirant i pasatgera d’un tal Artur i quatre nazis més’. Quan insulten, amenacen, menyspreen, ignoren... ens tenen por perquè saben que anem seriosament, que difícilment ens aturarem, que som més. Que som, malgrat tot som i continuem...Tossudament alçats. Som una suma civil, ferma, normal... il·lusionada com la canalla la nit de reis : 90 mil clams i un immens mar estelat, “Bressol de tots els blaus” (i vermells, diríem alguns). I entre ells, jo hi era. En Joan i jo, la Núria i en Titot vibrant amb la Dharma. I algú que crea i gestiona la suma, ho clava; no es pot dir millor i més bonic:
“No som aquí per buscar un somni; nosaltres som el somni”.



Fidel; 30 de juny de 2013

2 comentaris:

  1. “No som aquí per buscar un somni; nosaltres som el somni”.
    aquesta frase cal repetir-la a diari

    ResponElimina
  2. Hi havia més gent de la que estava ...

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)