Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de gener de 2017

Guanyadors i vençuts



Ai els guanyadors !
Escupen amb escarni al rostre de l'extraviat.
La darrera empenta que ens du
al llindar de l'estimball en que esbarzers,
complaguts, esperen per esgarrinxar.
La resta, ja la deveu saber:
esbroncada del jutge,
glopada de lleixiu o vomitada històrica,
i visita concertada a la fossa sèptica.
I ells que brinden amb cava.
I ells que canten els seus himnes.
I ells que gaudeixen de les millors cuixes del món.
I ells que ens encasten a subtils murs.
I jo, cap a la feina,
pujo les escales on m'esperen uns ulls oliva
que m'enxampen i em llencen
al mar dels reanimats, al riu dels vitalitzats.
I diuen que els pobres podeu riure per amor.
I diuen que els rics també ploren per amor.
I diuen que els grans saben més que els menuts,
i que quan arriben al cor de la poma la saben llençar.
I diuen que sempre hi ha guanyadors i vençuts,
i que uns pugen i els altres davallen,
i que uns miren els somnis i els altres els llepen.
La resta, ja ho deveu saber...:
ells ens llencen a les feres,
nosaltres som empesos a algun lloc funest
o...sense guants tibem la corda
i ens nafrem les mans.
Però la cosa de l'amor
ens és dolçament abastable.
Sempre podem anar a la feina
i enlairar-nos quan un rostre se'ns clava
i ens anuncia primavera.
I diuen que això ens passa a tots;
la resta...ja ho deveu saber.


El poeta roig (Fidel)
Novembre de 2009
Refet gener de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)